És la pàgina web del Col•legi de Química de Catalunya (CQC) i l’Associació de Químics de Catalunya (AQC).
El Col•legi i l'Associació de Químics de Catalunya editen la revista Noticies per a Químics (NPQ), mitjà important per a la difusió de les seves activitats i de les opinions sobre una gran quantitat de temes. Tothom pot enviar-hi les seves publicacions ja siguin professionals o de temes culturals.
Química e Industria, és la revista i l’òrgan oficial del Consejo General de Colegios de Químicos i de la ANQUE per divulgar les seves activitats. Està oberta també a les col•laboracions tècniques i científiques dels professionals de la química. Cada mes està dedicat a un tema monogràfic.
Aquestes dues publicacions de característiques diferents les reben tots els col•legiats/associats del CQC o AQC que són les dues organitzacions bàsiques dels Doctors i Llicenciats en Química de Catalunya, aquestes organitzacions també acullen altres titulacions universitàries (Bioquímica, Ciència i Tecnologia dels aliments, Ciències Ambientals, Enginyeria Química, i Enologia) de nova creació fins al moment de la creació dels seus propis col•legis.
Aquestes dues organitzacions ofereixen una sèrie de serveis que són d'interès en determinats moments de la vida del professional. El Col•legi defensa els interessos professionals davant les diferents administracions, i vetlla l'activitat dels seus professionals per tal que aquesta s'adeqüi als interessos de la societat d'acord amb el Codi Deontològic dels Químics.
A més a més en aquesta web es poden trobar moltes altres eines d’interès com una borsa de treball, seccions tècniques, legislació, serveis professionals, activitats, aula virtual, noticiari… Teniu les dues imatges amb les últimes publicacions editades que podeu consultar gratuïtament.
Avui es celebra el dia Internacional d'Internet amb la finalitat de donar a conèixer les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies per millor el nivell de vida dels pobles i les persones.
Aquesta celebració neix de la iniciativa de la Asociación de Usuarios de Internet , aquesta ja és la sisena edició. El 27 de març de 2006, les Nacions Unides van aprovar designar el 17 de maig com a Dia Mundial de les Telecomunicacions i la Societat de la Informació compartint els mateixos objectius que el Dia de Internet.
El Dia d'Internet dona la oportunitat d'impulsar i afavorir l’accés a la Societat de la Informació dels no-connectats i dels discapacitats. La organització es basa en quatre pilars fonamentals: la Asociación de Usuarios de Internet com a Oficina Técnica que coordina i planifica; el Comité de Impulso (Administracions, asociacions, federacions, universitats, col•legis, sindicats, partits politics...); els Promotores (organitzant actes i activitats) i els Comunicadors (difusió). Tots ells comparteixen un espai en la Societat de la Informació per tenir així una idea global del projecte i una visió personalitzada en funció dels diferents criteris.
És molt important que la societat en general coneixi el que ens ofereixen les telecomunicacions, així com les opcions que tenim per promoure la nostra llengua. Totes les llengües haurien d'estar presents a Internet per tal d'arribar a moltes més persones i també és una manera de que no es perdin!!
L'altre dia una amiga ens va comentar que havia sentit a parlar les chemtrails, i aprofito el bloc per donar-ho a conèixer a més gent tot i no tenir-ne la certesa absoluta.
Les chemtrails són esteles de condensació deixades anar per avions però comportes de productes químics, els partidaris d’aquesta teoria creuen que és conegut per uns pocs i l’objectiu és causar algun mal a la població, controlar el temps…
L’origen del nom ve de l’anglès chemical trail, que traduïda literalment significa estela química, és una imitació de la denominació de les esteles de condensació dels avions, contrail. És important no confondre aquest terme amb la dispersió de substàncies químiques per a fins reconeguts (fumigació , sembrat de núvols, exhibicions aèries, …). Alguns científics consideren que només es tracta en realitat de simples esteles de condensació o cirrus (núvols d'una altitud entre els 6.000 i 10.000 m, formats per partícules de glaç molt fines i disperses. Es formen quan els cristalls de glaç arriben al nivell de congelació a causa del moviment d'ascendència ciclònic, presenten forma de masses filamentoses deslligades).
Aquesta fenomen va començar a descriure’s l’any 1997, tot i que fins al 1999 no s’utilitzava aquest nom per denominar-lo.
Semblen esteles de condensació normals al principi, però són més grosses i persisteixen durant molt més temps, durant el qual s'expandeixen i es creuen les unes amb les altres en estranys patrons fins que arriben a cobrir completament el cel amb un "fals" cirrostrat. Els partidaris de la teoria asseguren que el fenomen s'està estenent, alhora que s'expandeix també la xarxa dels qui en denuncien l'existència.
Algunes de les hipòtesis que es donen per explicar aquesta teoria de conspiració són: control del clima (per provocar o mitigar els efectes del canvi climàtic), usos militars; desaparició de núvols, millor imatges des dels satèl•lits, guerra biològica/química, control mental, per transmetre malalties a la gent i controlar la població…).
Es poden veure bastants videos relacionats amb el tema i fins i tot blocs i pàgines web.
Els partidaris d’aquesta teoria la defensen amb forces arguments som ara:
- Inexistència del fenomen abans dels anys 90: aquest fenomen aeri ha aparegut a partir dels anys 90. - Existència de documents sobre armes experimentals: a l'Space Preservation Fact del 2001 apareix un llistat d'"armes exòtiques" que han de ser prohibides entre les quals hi ha les chemtrails. - Enfosquiment global: interès a estudiar l'efecte de les esteles de condensació en el clima i el canvi climàtic. Les esteles dificulten l'arribada de la llum del Sol per tant, podrien tenir efectes mitigadors en l'escalfament terrestre. - Patrons en el cel: les chemtrails creen de vegades patrons en el cel; línies paral•leles, línies que s'encreuen… - Aparició de malalties: alguns partidaris de les chemtrails apunten a la suposada aparició de noves malalties després de l'aparició de les chemtrails. - Detecció de substàncies després de l'aparició de chemtrails: segons algunes informacions, s’ha detectat bari i alumini en mostres del sòl després d'aparèixer chemtrails, així com bacteris. - La chemtrail no surt dels motors de l'avió: les esteles de condensació surten dels motors de l'aeronau, l'existència d'esteles que no surtin d'ells constitueix una prova que no són tals. - L'avió no és visible al radar.
Però els detractors també tenen molts arguments per desmentir els que proposen els partidaris. Alguns d’aquests arguments són:
- Confusió amb cirrus - Magnitud de la conspiració: seria necessària la implicació d'un gran nombre d'individus. A més a més molts chemtrails provenen d'avions civils, la qual cosa fa encara més difícil mantenir el secret. - Aparició i desaparició de la chemtrail: Segons la NOAA el fet que les esteles apareguin de vegades segmentades obeeix a que l'avió passa a través de zones de l'atmosfera amb diferents humitats i temperatura. - Existència de coloracions: en els cirrus és normal que es produeixin irisacions. - Fumigació poc pràctica: atesa la gran altura a la qual es produeixen les chemtrails, la mida petita de les suposades partícules que formen les fumigacions i els forts vents existents en aquella zona de l'atmosfera, les partícules no caurien sobre les zones fumigades, sinó que serien dispersades a grans distàncies. Això, a més a més, faria molt difícil per als conspiradors evitar veure's afectats per la fumigació. - Trànsit aeri: manté un elevat ritme de creixement. Això explica per què les esteles de condensació són cada vegada més abundants en el cel. A més a més, pels crítics amb la teoria, els dibuixos que formen els chemtrails (creuant-se, paral•lels…) segueixen simplement les direccions de les rutes aèries. - No constància de fumigació: Les anàlisis presentades pels partidaris de l'existència de chemtrails no són considerades pels crítics una prova suficient. En aquests estudis no s'analitzen els núvols, sinó el sòl, i que els productes trobats en ells són normals i no constitueixen cap perill per a la població.
A Internet es pot trobar molta més informació sobre aquest tema, ara la decisió de creure-hi o no és vostra.
Posisionar-se a favor o en contra dels chemtrails ja és més dificil i depen de multiples factors.
Síntesi, estructura, propietats redox i activitat catalítica de nous complexos de Ru que contenen lligands aniònics o neutres i lligands en posició facial o meridional: avaluació dels efectes electrònics i geomètrics.
Cada setmana els experts en efectes especials, Adam Savage i Jaime Hyneman, accepten com a desafiament 3 mites para posar a proba amb ciència moderna i demostrar si són ficció o realitat en el programa de televisió “Cazadores de mitos”. Segurament tots n’haureu vist algun fragment i realment fan experiments molt interessants.
L’equip d’aquest programa esta format per:
- Adam Savage Té una llarga carrera i actualment també ensenya construcció avançada de models en el Departament disseny industrial de la Acadèmia de San Francisco. A més a més, encara troba temps per dedicar-se a l’escultura. Co-presentador.
- Jamie Hyneman Especialista en supervivència salvatge, capità de vaixell, bussejador, lingüista, entrenador d’animals, mecànic i cuiner, aquestes només són algunes de les seves habilitats. També té varies patents i és membre del sindicat d’actors, “Screen Actors Guild”. Actualment a part del programa continua en la seva empresa “M5 Industries” que s’encarrega principalment a desenvolupar tecnologia punta per altres industries. Co-presentador.
- Tory Belleci Desprès d’estudiar per formar part de la industria cinematogràfica , va escriure i dirigir els seus propis curtmetratges. El 2003 va entrar a formar part de l’equip del programa entre bastidors i ara ja forma part de l’equip de construcció del programa.
- Grant Imahara Graduat en enginyeria electrònica, és especialista en aquest camp i en control de radio Grant Imahara, ha treballat en nombroses industries d’efectes especials, col•laborant en nombroses pel•lícules famoses (Matrix, Jurasic Parck…). Autor del llibre “Kickin' Bot: An Illustrated Guide to Building Combat Robots” i del seu robot, "Deadblow" guanyador del campionat de l’empresa BattleBots.
- Kari Byron Es va posar en contacte amb els caçadors de mites quan va començar a treballar en la empresa “M5 Industries” desprès d’entrar en el món de la construcció de models i prototips de joguets gracies a les seves habilitats en escultura i l’autoexigència. Abans però s’havia format a la Universitat Estatal de San Francisco i havia viatjat per tot el món exercint de pintora i escultora. Des de petita ja realitzava experiments amb nines i fins i tota amb la seva germana petita, per sort els seus pares evitaven alguns dels experiments.
Si voleu saber més coses sobre ells o de la feina que fan podeu visitar la seva web on també es poden veure els episodis del programa, conèixer nous experiments, jugar, i una infinitat més de coses.
Sovint la gent es pregunta perquè serveixen les matemàtiques, la física… un resposta podria ser per als malabars ja que ens permeten simular patrons i generar noves figures. Des de fa uns anys es creen nous programes amb els que pots simular trucs amb objectes variats i veure’ls des de diferents perspectives. També hi ha científics que han proposat diferents formules per calcular si són o no són possibles determinats trucs tenint en compte el número de mans i objectes, el temps de vol, el temps que estan els objectes a la mà i altres factors.
Teorema del Malabarisme proposat per Claude Shannon del institut de Tecnologia de Massachussets: (F + D) H = (B + D) N F; temps que la bola passa a l’aire D; temps que la bola passa a la mano B; temps que la mà està buida N; número de boles H; número de mans
És molt enriquidor i interessant veure alguns vídeos d’estudis malabaristics i llegir treballs, molts d’aquests treballs els podem trobar per Internet. Aquí us deixo alguns exemples:
Primera part de les vuit d’un estudi sobre malabars i ciència d’un enginyer de sistemes, totes les parts són igual d’interessants no us ho podeu perdre.
També us recomano una web plena d’informació sobre malabars per conèixer així millor aquest món. . És cert que els malabars, les acrobàcies, l’equilibri… es poden explicar des del punt de vista científic però sempre deixen lloc a la perplexitat de l’espectador i la sorpresa dels grans números de circ! Somriures per tots!
L’altre dia passejant per Barcelona vaig topar-me amb una exposició de baldufes, “La baldufa. Un món d’amics” el president de l’associació Amics de la Baldufa ens deixa aquesta introducció:
El seu origen es perd en l’alba de les civilitzacions, i és incert afirmar el lloc geogràfic i el context cultural en què hi va aparèixer per primera vegada, ja que s’han trobat mostres i restes a jaciments arqueològics celtes, mesopotàmics i egipcis.
Estesa al llarg dels cinc continents, la seva presència a cultures i pobles tan diversos li dóna una riquesa multicultural que pocs objectes tenen; una qualitat que, juntament amb la varietat de formes, materials i utilitzacions rituals, lúdiques o científiques que la caracteritzen, fan de la baldufa un objecte d’alt valor etnològic.
A Catalunya, fer ballar la baldufa ha estat fins fa pocs anys un dels jocs de carrer més tradicionals i un dels objectes de l’artesania popular. La baldufa genera, en quasi tothom, uns records agradables pel que quan hem sigut petits, en un moment o altre hem jugat amb una baldufa, d’aquí que sigui un dels pocs jocs que uneix generacions i que ha viscut una mateixa situació lúdica.
L’exposició recorre la trajectòria històrica, des dels seus orígens fins als nostres dies, la seva riquesa de formes i materials, els conceptes físics dels seus moviments i la seva incidència en múltiples expressions culturals de la societat actual.
La baldufa és una artefacte que podem situar entre el joc, la ciència i l’art. És de gran interès en l’estudi de física i la tecnologia, però també en la cultura material, lúdica i artística de molts pobles.
Em va cridar l’atenció la fotografia d’una baldufa gegant fabricada a Sant Hilari l’any 2007 en motiu de la Fira de Fusta que celebren anualment en aquesta població. La fitxa tècnica ens dona les mides per fer-nos-en a la idea. També hi havia l’altre extrem miniatures de baldufes, de miniatures de ttos els tipus en podem trobar al Museu de Miniatures de Besalú.
El moviment que apliquem a la baldufa quan la llancem es descompon en dos; el translacional i el rotacional. Però perquè les baldufes descriuen aquesta trajectòria tant peculiar?
La punta de les baldufes és rodona i inclinada, si fos punxeguda no avançaria. En el moment en el que llancem la baldufa observem que el moviment de translació de la baldufa fa que aquesta canviï de trajectòria buscant la verticalitat. Si la velocitat de la baldufa es prou ràpida i al inici està inclinada descriurà una circumferència. En aquestes condicions definit Ts com el període de rotació de la baldufa i Tt el del moviment de translació podem fer el càlcul següent Ts=Tt •(r • sinδ)/R , per conèixer la rapidesa a la que gira la baldufa. Només ens fa falta mirar el temps que tarda a descriure una circumferència i calcular-ne el radi.
Avui m'han regalat un llibre curiós, 100 MITES DE LA CIÈNCIA n'és el títol. El seu autor és Daniel Closa i Autet; va nèixer a Barcelona l'any 1961, és doctor en biologia i investigador del CSIC (Consell Superior d'Investigacions Científiques). Actualment dirigeix un grup de recerca a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona. El 1994 va guanyar el Premi de Novel·la Científica amb la novel·la Tots som parents. També és autor d’obres de ficció, com El secret de l’almogàver, i de divulgació científica, com Blocs de ciència i 100 enigmes que la ciència (encara) ho ha resolt.
Fins ara he pugut llegir alguns dels mites que desmenteix i són prou interessants, n'hi podem trobar sobre el nostre cos, sobre salut i malaltia, sobre el mejar, d'animals, sobre l'evolució, la Terra i l'espai, sobre científics i també d'històrics, urbans i sobre conspiracions, n'hi ha una gran varietat. Alguns criden força l'atenció com ara Els humans tenim 5 sentits o La brúixola sempre apunta cap al nord, en canvi d'altres són d'imaginar.
Aquí us deixo la sinopsi:
No és cert que fem servir únicament el 10% del cervell, que en lluna plena neixin més criatures, que els estruços amaguin el cap sota terra o que l’aigua de la pica giri al revés a l’hemisferi sud. Totes aquestes afirmacions són mites guarnits amb aparença de veritats científiques. Com tots els mites, poden tenir gràcia i resultar estimulants per a la imaginació, però sempre és important saber distingir entre mite i realitat. En aquest recull podem descobrir el que hi ha al darrere de cent d’aquests mites.
Closa, Daniel. (2010). 100 Mites de la Ciència (1ª edició). Valls: Cossetània Edicions.
També us recomano que passeu pel blog de l'autor Centpeus, un blog on la ciència sembla més fàcil d'entendre. Es probable que el seguent llibre d'aquest autor que caigui a les meves mans sigui 100 enigmes que la ciència (encara) ho ha resolt.
Aprofitant la seva inauguració oficial avui parlaré del sincrotró ALBA situat a Cerdanyola del Vallès, al costat del campus de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Alguns de vosaltres potser us estareu preguntant que és, doncs ALBA és el nom del Laboratori de Llum de Sincrotró, l’únic de tercera generació situat al sud de la línia París-Trieste, sense tenir en compte la font europea de Grenoble, en tot Europa hi ha 17 instal•lacions similars (en el món hi ha 40 sincrotrons similars però cap a la zona sud del Mediterrani). Aquesta font d'última generació de 250 metres de perímetre funciona com un microscopi gegant que permet arribar a velocitats pròximes a les de la llum i descobrir així els secrets d'àtoms i molècules per aplicar-los a la ciència.
Les instal•lacions, de 22.870 m², estan integrades per un edifici principal de formigó i vidre en forma de cargol de 140 m de diàmetre i a les plantes subterrànies s'ubiquen centres de producció d'energia i les estacions de treball (o línies de llum). Consta de tres acceleradors de partícules –un de lineal i dos de circulars-. Després de 9 anys de gènesis del projecte es va aprovar la seva construcció l’any 2003 i no va començar a construir-se fins l’any 2006, ara quasi una dècada desprès es posarà en marxa però en fase de proves, no serà fins l’any vinent que s’iniciarà el funcionament rutinari. Tots els científics hi tenen accés gratuït, excepte les empreses privades que han de pagar per fer-ne ús.
El sincrotró està gestionat pel CELLS (Consorci per a la Construcció, Equipament i Explotació del Laboratori de Llum Sincrotró) i cofinançat per la Generalitat i l'Estat espanyol al 50%. El cost inicial del sincrotró ALBA ha estat de 201 milions d'euros.
I com funciona?
Un sincrotró és un accelerador de partícules. Un canó d'electrons produeix un feix inicial que s'accelera en el sincrotró fins a velocitats properes a la velocitat de la llum (299.792.458 m/s). Un cop accelerats, els electrons s'injecten en un anell d'emmagatzematge on circulen durant hores amb una energia que es manté constant mitjançant cavitats de radiofreqüència.
Quan els electrons que circulen per l'anell descriuen una corba, emeten llum de gran intensitat, a longituds d'ona molt petites (raigs X). Aquesta llum és molt polaritzada i s'emet en forma de pulsacions. La llum visible no ens permet observar atom ni partícules ni cap estructura menor als 300 nanometres (nm) (1 mm = 1.000.000 nm), la llum de sincrotró il•luminarà aquestes parts minúscules de matèria que l’ull humà no percep.
La radiació emesa, o llum de sincrotró, es redirecciona cap a les estacions de treball (línies de llum) on els usuaris la podran fer servir per a les seves investigacions.
La llum de sincrotró es pot fer servir en molts camps de recerca; física, química, medicina, biologia, nanociència... Els científics estudiaran en directe reaccions químiques que duren fraccions de segon, analitzaran nous materials (plàstics més lleugers i resistents, per exemple), determinaran estructures de proteïnes, hormones, virus..., es podran dissenyar nous fàrmacs i fabricar objectes molt petits; aquestes són algunes de les aplicacions industrials.
La vida mitja d’un sincrotró és de 30 anys, la màxima qualitat de llum del sincrotró ALBA es donarà entre els 2 i 4 anys de funcionament rutinari. En aquest període de vida de ALBA s’espera que augmenti el nivell mitjà de ciència espanyola, ja que els científics d’aquí no s’hauran de desplaçar a altres països per a dur a terme les seves investigacions en aquests camps i tindrem més científics treballant al país.
S’ha de destacar també el seu disseny integrant la instal•lació al paisatge. A diferència d’altres sincrotrons té espais amb llum natural. La adequació de l’edifici als requisits del sincrotró ha estat un gran repte d’enginyeria i arquitectura.
Avui quasi tots els diaris i un munt de bolgs científics enunciaven la inauguració d’aquest sincrotró. Us deixo amb un video de Cerdanyola al dia:
Esperem que aquest accelerador impulsi la cinècia en el nostre país.
Per acostar-nos una mica més a la ciència i a la tecnologia podem anar als museus de ciència i tècnica que trobem arreu del món. A vegades ens sorprenen amb experiments curiosos i informació fascinant, d'altres no són massa interessants. Però no és fàcil transmetre ciència i menys si és quasi invisible com la química. Segurament per això no hi ha gaires museus de química.
Des del 1977 en plena primavera es celebra el Dia Internacional dels Museus, un esdeveniment mundial organitzat anualment per l’ICOM (el Consell Internacional dels Museus), durant el dia els museus d'un munt de països obren les seves portes a tothom i ofereixen un ampli ventall d'activitats. Els actes s'organitzen els dies pròxims al 18 de maig seguint l'esperit que els motiva: "Els Museus són un instrument important per l'intercanvi cultural, l'enriquiment de les cultures i l'avanç del mutu enteniment, de la cooperació i de la pau entre els pobles". A Catalunya des de fa uns anys una de les activitats organitzades és La Nit dels Museus que ofereix animacions, teatre, concerts, visites virtuals, recorreguts inèdits, copes a la fresca...per gaudir tot el dia dels museus.
Aquestes activitats són una bona alternativa i no s'han de deixar passar. A la Web podem trobar quasi tots els museus del món. També podem consultar les llistes de museus que hi ha a diferents webs, per exemple des del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya ens ofereixen aquest llistat de museus de ciència i tecnologia d'arreu del món, a més a més del llistat de museus catalans. A la web de la Generalitat podem trobar més informació sobre tot tipus de museus. Una altra llista interessant és la de museus de ciència i planetaris d'Espanya , que ens ofereix el link a la pàgina web dels diferents museus acompanyat d'un petit comentari sobre aquest.
És complicat poder visitar els museus de tot el món però gràcies a internet a vegades podem delitar-nos amb les imatges de les webs d'aquests museus, fins i tot podem trobar un tour virtual de la creació del Science Museum of Canada . Alguns museus d'art ja disposen a la seva web d'una visita virtual museu, es d'esperar que aviat es creï algun museu virtual de ciència i qui sap si també de química. De moment podem veure algun tour virtual de museus convencionals, com la del Museum of the History of Science.
Us deixo amb algunes imatges de museus del món:
-Museu de la Ciència de Londres
-CosmoCaixa de Barcelona
Al youtube es poden veure una amplia varietat de videos de museus casolans que ens hi acosten una mica més.
Fa uns mesos l'equip descobridor de l'element 112 de la taula periòdica va proposar a la IUPAC (Unió Internacional de Química Pura i Aplicada) el nom i símbol d'aquest nou element. El Dr. Hofmann va proposar el nom de Copernicium i el símbol Cp en honor de Nicolau Copèrnic. El passat 20 de febrer (un dia després de l’aniversari de Copèrnic)la IUPAC va anunciar que l’element 112 es diu Copernicium, i el seu símbol és Cn enlloc del proposat perquè pot conforndre's pel Luteci que previament s'havia anomenta Cassiopeium, pel Ciclopentadienil (abreviat com a Cp) o per la capacitat calorífica específica a pressió constant (també,Cp).
Per saber més sobre la taula períodica només s'ha d'entrar a la web http://www.webelements.com/ on es pot trobar la taula periòdica actualitzada, la història de cada element, propietats, principals compostos formats, estructures cristal·lines, fotografies, aplicacions, isotops, propietats dels orbitals...i un munt de coses més, fins i tot hi trobareu una botiga virtual amb jocs, samarretes i altres articles (com uns MITJONS amb la taula periòdica!!).
La veritat és que les filigranes que s'han arribat a fer per representar la taula periòdica són moltes, des de dissenys estrambòtics fins a grans creacions. A lña xarxa en trobem una amplia varietat, cortines de dutxa amb la taula periòdica, taules que es poden menjar i magnifics dissenys amb personatjes de còmic o fotogràfies dels elemnts i descobridors. Aquí us en deixo alguns exemples:
Una altra cosa sorprenent són les cançons de la taula periòdica, no ha de ser gens fàcil composar una cançó amb tots els elements pero tot i això alguns compositors han sigut capaços de fer-ho, a la xarxa es troben un gran varietat també d'aquestes cançons.
Aquesta n'és només un exemple.
Quina serà la nova creació relacionada amb la taula periòdica que algú es plentajarà?
Avui a classe d'ampliació de química inorgànica hem parlat dels ful·lerens i m'he fet una pregunta; per fer les pilotes de fútbol es van inspirar en el ful·lerens o els ful·lerens es van descobrir postreiorment? I com era d'esperar els ful·lerens es van descobrir fa relativament poc (1.985), així que el disenyador de les pilotes de fútbol no va inspirar-se en aquestes molecules pero segurament han ajudat a millorar-ne el disseny des que es van descobrir fins a l'actualitat.
Quan més espectacular és una reacció química més crida l'atenció, i sobretot entre els estudinats de química... On hi hagui una reacció explosiva o perillosa...
En aquest bolg parlaré de ciències en general i més concretament de química, podrem veure-hi novetats, curiositats, exepriments i tot el que pugui ser interessant.
El Col•legi i l'Associació de Químics de Catalunya editen la revista Noticies per a Químics (NPQ), mitjà important per a la difusió de les seves activitats i de les opinions sobre una gran quantitat de temes. Tothom pot enviar-hi les seves publicacions ja siguin professionals o de temes culturals.
Química e Industria, és la revista i l’òrgan oficial del Consejo General de Colegios de Químicos i de la ANQUE per divulgar les seves activitats. Està oberta també a les col•laboracions tècniques i científiques dels professionals de la química. Cada mes està dedicat a un tema monogràfic.
