Sincrotró ALBA

Aprofitant la seva inauguració oficial avui parlaré del sincrotró ALBA situat a Cerdanyola del Vallès, al costat del campus de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Alguns de vosaltres potser us estareu preguntant que és, doncs ALBA és el nom del Laboratori de Llum de Sincrotró, l’únic de tercera generació situat al sud de la línia París-Trieste, sense tenir en compte la font europea de Grenoble, en tot Europa hi ha 17 instal•lacions similars (en el món hi ha 40 sincrotrons similars però cap a la zona sud del Mediterrani). Aquesta font d'última generació de 250 metres de perímetre funciona com un microscopi gegant que permet arribar a velocitats pròximes a les de la llum i descobrir així els secrets d'àtoms i molècules per aplicar-los a la ciència.

Les instal•lacions, de 22.870 m², estan integrades per un edifici principal de formigó i vidre en forma de cargol de 140 m de diàmetre i a les plantes subterrànies s'ubiquen centres de producció d'energia i les estacions de treball (o línies de llum). Consta de tres acceleradors de partícules –un de lineal i dos de circulars-.
Després de 9 anys de gènesis del projecte es va aprovar la seva construcció l’any 2003 i no va començar a construir-se fins l’any 2006, ara quasi una dècada desprès es posarà en marxa però en fase de proves, no serà fins l’any vinent que s’iniciarà el funcionament rutinari. Tots els científics hi tenen accés gratuït, excepte les empreses privades que han de pagar per fer-ne ús.

El sincrotró està gestionat pel CELLS (Consorci per a la Construcció, Equipament i Explotació del Laboratori de Llum Sincrotró) i cofinançat per la Generalitat i l'Estat espanyol al 50%. El cost inicial del sincrotró ALBA ha estat de 201 milions d'euros.

I com funciona?

Un sincrotró és un accelerador de partícules. Un canó d'electrons produeix un feix inicial que s'accelera en el sincrotró fins a velocitats properes a la velocitat de la llum (299.792.458 m/s). Un cop accelerats, els electrons s'injecten en un anell d'emmagatzematge on circulen durant hores amb una energia que es manté constant mitjançant cavitats de radiofreqüència.

Quan els electrons que circulen per l'anell descriuen una corba, emeten llum de gran intensitat, a longituds d'ona molt petites (raigs X). Aquesta llum és molt polaritzada i s'emet en forma de pulsacions. La llum visible no ens permet observar atom ni partícules ni cap estructura menor als 300 nanometres (nm) (1 mm = 1.000.000 nm), la llum de sincrotró il•luminarà aquestes parts minúscules de matèria que l’ull humà no percep.

La radiació emesa, o llum de sincrotró, es redirecciona cap a les estacions de treball (línies de llum) on els usuaris la podran fer servir per a les seves investigacions.

La llum de sincrotró es pot fer servir en molts camps de recerca; física, química, medicina, biologia, nanociència... Els científics estudiaran en directe reaccions químiques que duren fraccions de segon, analitzaran nous materials (plàstics més lleugers i resistents, per exemple), determinaran estructures de proteïnes, hormones, virus..., es podran dissenyar nous fàrmacs i fabricar objectes molt petits; aquestes són algunes de les aplicacions industrials.

La vida mitja d’un sincrotró és de 30 anys, la màxima qualitat de llum del sincrotró ALBA es donarà entre els 2 i 4 anys de funcionament rutinari. En aquest període de vida de ALBA s’espera que augmenti el nivell mitjà de ciència espanyola, ja que els científics d’aquí no s’hauran de desplaçar a altres països per a dur a terme les seves investigacions en aquests camps i tindrem més científics treballant al país.

S’ha de destacar també el seu disseny integrant la instal•lació al paisatge. A diferència d’altres sincrotrons té espais amb llum natural. La adequació de l’edifici als requisits del sincrotró ha estat un gran repte d’enginyeria i arquitectura.

Avui quasi tots els diaris i un munt de bolgs científics enunciaven la inauguració d’aquest sincrotró. Us deixo amb un video de Cerdanyola al dia:



Esperem que aquest accelerador impulsi la cinècia en el nostre país.