Avui m'han regalat un llibre curiós, 100 MITES DE LA CIÈNCIA n'és el títol. El seu autor és Daniel Closa i Autet; va nèixer a Barcelona l'any 1961, és doctor en biologia i investigador del CSIC (Consell Superior d'Investigacions Científiques). Actualment dirigeix un grup de recerca a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona. El 1994 va guanyar el Premi de Novel·la Científica amb la novel·la Tots som parents. També és autor d’obres de ficció, com El secret de l’almogàver, i de divulgació científica, com Blocs de ciència i 100 enigmes que la ciència (encara) ho ha resolt.
Fins ara he pugut llegir alguns dels mites que desmenteix i són prou interessants, n'hi podem trobar sobre el nostre cos, sobre salut i malaltia, sobre el mejar, d'animals, sobre l'evolució, la Terra i l'espai, sobre científics i també d'històrics, urbans i sobre conspiracions, n'hi ha una gran varietat. Alguns criden força l'atenció com ara Els humans tenim 5 sentits o La brúixola sempre apunta cap al nord, en canvi d'altres són d'imaginar.
Aquí us deixo la sinopsi:
No és cert que fem servir únicament el 10% del cervell, que en lluna plena neixin més criatures, que els estruços amaguin el cap sota terra o que l’aigua de la pica giri al revés a l’hemisferi sud. Totes aquestes afirmacions són mites guarnits amb aparença de veritats científiques. Com tots els mites, poden tenir gràcia i resultar estimulants per a la imaginació, però sempre és important saber distingir entre mite i realitat. En aquest recull podem descobrir el que hi ha al darrere de cent d’aquests mites.
Closa, Daniel. (2010). 100 Mites de la Ciència (1ª edició). Valls: Cossetània Edicions.
També us recomano que passeu pel blog de l'autor Centpeus, un blog on la ciència sembla més fàcil d'entendre. Es probable que el seguent llibre d'aquest autor que caigui a les meves mans sigui 100 enigmes que la ciència (encara) ho ha resolt.
Aprofitant la seva inauguració oficial avui parlaré del sincrotró ALBA situat a Cerdanyola del Vallès, al costat del campus de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Alguns de vosaltres potser us estareu preguntant que és, doncs ALBA és el nom del Laboratori de Llum de Sincrotró, l’únic de tercera generació situat al sud de la línia París-Trieste, sense tenir en compte la font europea de Grenoble, en tot Europa hi ha 17 instal•lacions similars (en el món hi ha 40 sincrotrons similars però cap a la zona sud del Mediterrani). Aquesta font d'última generació de 250 metres de perímetre funciona com un microscopi gegant que permet arribar a velocitats pròximes a les de la llum i descobrir així els secrets d'àtoms i molècules per aplicar-los a la ciència.
Les instal•lacions, de 22.870 m², estan integrades per un edifici principal de formigó i vidre en forma de cargol de 140 m de diàmetre i a les plantes subterrànies s'ubiquen centres de producció d'energia i les estacions de treball (o línies de llum). Consta de tres acceleradors de partícules –un de lineal i dos de circulars-. Després de 9 anys de gènesis del projecte es va aprovar la seva construcció l’any 2003 i no va començar a construir-se fins l’any 2006, ara quasi una dècada desprès es posarà en marxa però en fase de proves, no serà fins l’any vinent que s’iniciarà el funcionament rutinari. Tots els científics hi tenen accés gratuït, excepte les empreses privades que han de pagar per fer-ne ús.
El sincrotró està gestionat pel CELLS (Consorci per a la Construcció, Equipament i Explotació del Laboratori de Llum Sincrotró) i cofinançat per la Generalitat i l'Estat espanyol al 50%. El cost inicial del sincrotró ALBA ha estat de 201 milions d'euros.
I com funciona?
Un sincrotró és un accelerador de partícules. Un canó d'electrons produeix un feix inicial que s'accelera en el sincrotró fins a velocitats properes a la velocitat de la llum (299.792.458 m/s). Un cop accelerats, els electrons s'injecten en un anell d'emmagatzematge on circulen durant hores amb una energia que es manté constant mitjançant cavitats de radiofreqüència.
Quan els electrons que circulen per l'anell descriuen una corba, emeten llum de gran intensitat, a longituds d'ona molt petites (raigs X). Aquesta llum és molt polaritzada i s'emet en forma de pulsacions. La llum visible no ens permet observar atom ni partícules ni cap estructura menor als 300 nanometres (nm) (1 mm = 1.000.000 nm), la llum de sincrotró il•luminarà aquestes parts minúscules de matèria que l’ull humà no percep.
La radiació emesa, o llum de sincrotró, es redirecciona cap a les estacions de treball (línies de llum) on els usuaris la podran fer servir per a les seves investigacions.
La llum de sincrotró es pot fer servir en molts camps de recerca; física, química, medicina, biologia, nanociència... Els científics estudiaran en directe reaccions químiques que duren fraccions de segon, analitzaran nous materials (plàstics més lleugers i resistents, per exemple), determinaran estructures de proteïnes, hormones, virus..., es podran dissenyar nous fàrmacs i fabricar objectes molt petits; aquestes són algunes de les aplicacions industrials.
La vida mitja d’un sincrotró és de 30 anys, la màxima qualitat de llum del sincrotró ALBA es donarà entre els 2 i 4 anys de funcionament rutinari. En aquest període de vida de ALBA s’espera que augmenti el nivell mitjà de ciència espanyola, ja que els científics d’aquí no s’hauran de desplaçar a altres països per a dur a terme les seves investigacions en aquests camps i tindrem més científics treballant al país.
S’ha de destacar també el seu disseny integrant la instal•lació al paisatge. A diferència d’altres sincrotrons té espais amb llum natural. La adequació de l’edifici als requisits del sincrotró ha estat un gran repte d’enginyeria i arquitectura.
Avui quasi tots els diaris i un munt de bolgs científics enunciaven la inauguració d’aquest sincrotró. Us deixo amb un video de Cerdanyola al dia:
Esperem que aquest accelerador impulsi la cinècia en el nostre país.
Per acostar-nos una mica més a la ciència i a la tecnologia podem anar als museus de ciència i tècnica que trobem arreu del món. A vegades ens sorprenen amb experiments curiosos i informació fascinant, d'altres no són massa interessants. Però no és fàcil transmetre ciència i menys si és quasi invisible com la química. Segurament per això no hi ha gaires museus de química.
Des del 1977 en plena primavera es celebra el Dia Internacional dels Museus, un esdeveniment mundial organitzat anualment per l’ICOM (el Consell Internacional dels Museus), durant el dia els museus d'un munt de països obren les seves portes a tothom i ofereixen un ampli ventall d'activitats. Els actes s'organitzen els dies pròxims al 18 de maig seguint l'esperit que els motiva: "Els Museus són un instrument important per l'intercanvi cultural, l'enriquiment de les cultures i l'avanç del mutu enteniment, de la cooperació i de la pau entre els pobles". A Catalunya des de fa uns anys una de les activitats organitzades és La Nit dels Museus que ofereix animacions, teatre, concerts, visites virtuals, recorreguts inèdits, copes a la fresca...per gaudir tot el dia dels museus.
Aquestes activitats són una bona alternativa i no s'han de deixar passar. A la Web podem trobar quasi tots els museus del món. També podem consultar les llistes de museus que hi ha a diferents webs, per exemple des del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya ens ofereixen aquest llistat de museus de ciència i tecnologia d'arreu del món, a més a més del llistat de museus catalans. A la web de la Generalitat podem trobar més informació sobre tot tipus de museus. Una altra llista interessant és la de museus de ciència i planetaris d'Espanya , que ens ofereix el link a la pàgina web dels diferents museus acompanyat d'un petit comentari sobre aquest.
És complicat poder visitar els museus de tot el món però gràcies a internet a vegades podem delitar-nos amb les imatges de les webs d'aquests museus, fins i tot podem trobar un tour virtual de la creació del Science Museum of Canada . Alguns museus d'art ja disposen a la seva web d'una visita virtual museu, es d'esperar que aviat es creï algun museu virtual de ciència i qui sap si també de química. De moment podem veure algun tour virtual de museus convencionals, com la del Museum of the History of Science.
Us deixo amb algunes imatges de museus del món:
-Museu de la Ciència de Londres
-CosmoCaixa de Barcelona
Al youtube es poden veure una amplia varietat de videos de museus casolans que ens hi acosten una mica més.
Fa uns mesos l'equip descobridor de l'element 112 de la taula periòdica va proposar a la IUPAC (Unió Internacional de Química Pura i Aplicada) el nom i símbol d'aquest nou element. El Dr. Hofmann va proposar el nom de Copernicium i el símbol Cp en honor de Nicolau Copèrnic. El passat 20 de febrer (un dia després de l’aniversari de Copèrnic)la IUPAC va anunciar que l’element 112 es diu Copernicium, i el seu símbol és Cn enlloc del proposat perquè pot conforndre's pel Luteci que previament s'havia anomenta Cassiopeium, pel Ciclopentadienil (abreviat com a Cp) o per la capacitat calorífica específica a pressió constant (també,Cp).
Per saber més sobre la taula períodica només s'ha d'entrar a la web http://www.webelements.com/ on es pot trobar la taula periòdica actualitzada, la història de cada element, propietats, principals compostos formats, estructures cristal·lines, fotografies, aplicacions, isotops, propietats dels orbitals...i un munt de coses més, fins i tot hi trobareu una botiga virtual amb jocs, samarretes i altres articles (com uns MITJONS amb la taula periòdica!!).
La veritat és que les filigranes que s'han arribat a fer per representar la taula periòdica són moltes, des de dissenys estrambòtics fins a grans creacions. A lña xarxa en trobem una amplia varietat, cortines de dutxa amb la taula periòdica, taules que es poden menjar i magnifics dissenys amb personatjes de còmic o fotogràfies dels elemnts i descobridors. Aquí us en deixo alguns exemples:
Una altra cosa sorprenent són les cançons de la taula periòdica, no ha de ser gens fàcil composar una cançó amb tots els elements pero tot i això alguns compositors han sigut capaços de fer-ho, a la xarxa es troben un gran varietat també d'aquestes cançons.
Aquesta n'és només un exemple.
Quina serà la nova creació relacionada amb la taula periòdica que algú es plentajarà?
També us recomano que passeu pel blog de l'autor Centpeus, un blog on la ciència sembla més fàcil d'entendre. Es probable que el seguent llibre d'aquest autor que caigui a les meves mans sigui 100 enigmes que la ciència (encara) ho ha resolt.
