Cazadores de mitos

Cada setmana els experts en efectes especials, Adam Savage i Jaime Hyneman, accepten com a desafiament 3 mites para posar a proba amb ciència moderna i demostrar si són ficció o realitat en el programa de televisió “Cazadores de mitos”. Segurament tots n’haureu vist algun fragment i realment fan experiments molt interessants.

L’equip d’aquest programa esta format per:

- Adam Savage
Té una llarga carrera i actualment també ensenya construcció avançada de models en el Departament disseny industrial de la Acadèmia de San Francisco. A més a més, encara troba temps per dedicar-se a l’escultura. Co-presentador.

- Jamie Hyneman
Especialista en supervivència salvatge, capità de vaixell, bussejador, lingüista, entrenador d’animals, mecànic i cuiner, aquestes només són algunes de les seves habilitats. També té varies patents i és membre del sindicat d’actors, “Screen Actors Guild”. Actualment a part del programa continua en la seva empresa “M5 Industries” que s’encarrega principalment a desenvolupar tecnologia punta per altres industries. Co-presentador.

- Tory Belleci
Desprès d’estudiar per formar part de la industria cinematogràfica , va escriure i dirigir els seus propis curtmetratges. El 2003 va entrar a formar part de l’equip del programa entre bastidors i ara ja forma part de l’equip de construcció del programa.

- Grant Imahara
Graduat en enginyeria electrònica, és especialista en aquest camp i en control de radio Grant Imahara, ha treballat en nombroses industries d’efectes especials, col•laborant en nombroses pel•lícules famoses (Matrix, Jurasic Parck…). Autor del llibre “Kickin' Bot: An Illustrated Guide to Building Combat Robots” i del seu robot, "Deadblow" guanyador del campionat de l’empresa BattleBots.

- Kari Byron
Es va posar en contacte amb els caçadors de mites quan va començar a treballar en la empresa “M5 Industries” desprès d’entrar en el món de la construcció de models i prototips de joguets gracies a les seves habilitats en escultura i l’autoexigència. Abans però s’havia format a la Universitat Estatal de San Francisco i havia viatjat per tot el món exercint de pintora i escultora. Des de petita ja realitzava experiments amb nines i fins i tota amb la seva germana petita, per sort els seus pares evitaven alguns dels experiments.

Si voleu saber més coses sobre ells o de la feina que fan podeu visitar la seva web on també es poden veure els episodis del programa, conèixer nous experiments, jugar, i una infinitat més de coses.

Aquí us deixo una demostració:

Malabars i matemàtiques!!

Sovint la gent es pregunta perquè serveixen les matemàtiques, la física… un resposta podria ser per als malabars ja que ens permeten simular patrons i generar noves figures. Des de fa uns anys es creen nous programes amb els que pots simular trucs amb objectes variats i veure’ls des de diferents perspectives. També hi ha científics que han proposat diferents formules per calcular si són o no són possibles determinats trucs tenint en compte el número de mans i objectes, el temps de vol, el temps que estan els objectes a la mà i altres factors.

Teorema del Malabarisme proposat per Claude Shannon del institut de Tecnologia de Massachussets:
(F + D) H = (B + D) N
F; temps que la bola passa a l’aire
D; temps que la bola passa a la mano
B; temps que la mà està buida
N; número de boles
H; número de mans

És molt enriquidor i interessant veure alguns vídeos d’estudis malabaristics i llegir treballs, molts d’aquests treballs els podem trobar per Internet. Aquí us deixo alguns exemples:




Primera part de les vuit d’un estudi sobre malabars i ciència d’un enginyer de sistemes, totes les parts són igual d’interessants no us ho podeu perdre.

També us recomano una web plena d’informació sobre malabars per conèixer així millor aquest món. .
És cert que els malabars, les acrobàcies, l’equilibri… es poden explicar des del punt de vista científic però sempre deixen lloc a la perplexitat de l’espectador i la sorpresa dels grans números de circ!
Somriures per tots!

Aquí us deixo amb un vídeo amb una mica de tot.

La baldufa

L’altre dia passejant per Barcelona vaig topar-me amb una exposició de baldufes, “La baldufa. Un món d’amics” el president de l’associació Amics de la Baldufa ens deixa aquesta introducció:

El seu origen es perd en l’alba de les civilitzacions, i és incert afirmar el lloc geogràfic i el context cultural en què hi va aparèixer per primera vegada, ja que s’han trobat mostres i restes a jaciments arqueològics celtes, mesopotàmics i egipcis.

Estesa al llarg dels cinc continents, la seva presència a cultures i pobles tan diversos li dóna una riquesa multicultural que pocs objectes tenen; una qualitat que, juntament amb la varietat de formes, materials i utilitzacions rituals, lúdiques o científiques que la caracteritzen, fan de la baldufa un objecte d’alt valor etnològic.

A Catalunya, fer ballar la baldufa ha estat fins fa pocs anys un dels jocs de carrer més tradicionals i un dels objectes de l’artesania popular. La baldufa genera, en quasi tothom, uns records agradables pel que quan hem sigut petits, en un moment o altre hem jugat amb una baldufa, d’aquí que sigui un dels pocs jocs que uneix generacions i que ha viscut una mateixa situació lúdica.

L’exposició recorre la trajectòria històrica, des dels seus orígens fins als nostres dies, la seva riquesa de formes i materials, els conceptes físics dels seus moviments i la seva incidència en múltiples expressions culturals de la societat actual.

Jaume Masias,

President de l’associació AMICS DE LA BALDUFA

La baldufa és una artefacte que podem situar entre el joc, la ciència i l’art. És de gran interès en l’estudi de física i la tecnologia, però també en la cultura material, lúdica i artística de molts pobles.

Em va cridar l’atenció la fotografia d’una baldufa gegant fabricada a Sant Hilari l’any 2007 en motiu de la Fira de Fusta que celebren anualment en aquesta població. La fitxa tècnica ens dona les mides per fer-nos-en a la idea. També hi havia l’altre extrem miniatures de baldufes, de miniatures de ttos els tipus en podem trobar al Museu de Miniatures de Besalú.

El moviment que apliquem a la baldufa quan la llancem es descompon en dos; el translacional i el rotacional. Però perquè les baldufes descriuen aquesta trajectòria tant peculiar?

La punta de les baldufes és rodona i inclinada, si fos punxeguda no avançaria. En el moment en el que llancem la baldufa observem que el moviment de translació de la baldufa fa que aquesta canviï de trajectòria buscant la verticalitat. Si la velocitat de la baldufa es prou ràpida i al inici està inclinada descriurà una circumferència. En aquestes condicions definit Ts com el període de rotació de la baldufa i Tt el del moviment de translació podem fer el càlcul següent Ts=Tt •(r • sinδ)/R , per conèixer la rapidesa a la que gira la baldufa. Només ens fa falta mirar el temps que tarda a descriure una circumferència i calcular-ne el radi.

100 MITES DE LA CIÈNCIA

Avui m'han regalat un llibre curiós, 100 MITES DE LA CIÈNCIA n'és el títol. El seu autor és Daniel Closa i Autet; va nèixer a Barcelona l'any 1961, és doctor en biologia i investigador del CSIC (Consell Superior d'Investigacions Científiques). Actualment dirigeix un grup de recerca a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona. El 1994 va guanyar el Premi de Novel·la Científica amb la novel·la Tots som parents. També és autor d’obres de ficció, com El secret de l’almogàver, i de divulgació científica, com Blocs de ciència i 100 enigmes que la ciència (encara) ho ha resolt.

Fins ara he pugut llegir alguns dels mites que desmenteix i són prou interessants, n'hi podem trobar sobre el nostre cos, sobre salut i malaltia, sobre el mejar, d'animals, sobre l'evolució, la Terra i l'espai, sobre científics i també d'històrics, urbans i sobre conspiracions, n'hi ha una gran varietat. Alguns criden força l'atenció com ara Els humans tenim 5 sentits o La brúixola sempre apunta cap al nord, en canvi d'altres són d'imaginar.

Aquí us deixo la sinopsi:

No és cert que fem servir únicament el 10% del cervell, que en lluna plena neixin més criatures, que els estruços amaguin el cap sota terra o que l’aigua de la pica giri al revés a l’hemisferi sud. Totes aquestes afirmacions són mites guarnits amb aparença de veritats científiques. Com tots els mites, poden tenir gràcia i resultar estimulants per a la imaginació, però sempre és important saber distingir entre mite i realitat. En aquest recull podem descobrir el que hi ha al darrere de cent d’aquests mites.

Closa, Daniel. (2010). 100 Mites de la Ciència (1ª edició). Valls: Cossetània Edicions.

També us recomano que passeu pel blog de l'autor Centpeus, un blog on la ciència sembla més fàcil d'entendre. Es probable que el seguent llibre d'aquest autor que caigui a les meves mans sigui 100 enigmes que la ciència (encara) ho ha resolt.

Sincrotró ALBA

Aprofitant la seva inauguració oficial avui parlaré del sincrotró ALBA situat a Cerdanyola del Vallès, al costat del campus de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Alguns de vosaltres potser us estareu preguntant que és, doncs ALBA és el nom del Laboratori de Llum de Sincrotró, l’únic de tercera generació situat al sud de la línia París-Trieste, sense tenir en compte la font europea de Grenoble, en tot Europa hi ha 17 instal•lacions similars (en el món hi ha 40 sincrotrons similars però cap a la zona sud del Mediterrani). Aquesta font d'última generació de 250 metres de perímetre funciona com un microscopi gegant que permet arribar a velocitats pròximes a les de la llum i descobrir així els secrets d'àtoms i molècules per aplicar-los a la ciència.

Les instal•lacions, de 22.870 m², estan integrades per un edifici principal de formigó i vidre en forma de cargol de 140 m de diàmetre i a les plantes subterrànies s'ubiquen centres de producció d'energia i les estacions de treball (o línies de llum). Consta de tres acceleradors de partícules –un de lineal i dos de circulars-.
Després de 9 anys de gènesis del projecte es va aprovar la seva construcció l’any 2003 i no va començar a construir-se fins l’any 2006, ara quasi una dècada desprès es posarà en marxa però en fase de proves, no serà fins l’any vinent que s’iniciarà el funcionament rutinari. Tots els científics hi tenen accés gratuït, excepte les empreses privades que han de pagar per fer-ne ús.

El sincrotró està gestionat pel CELLS (Consorci per a la Construcció, Equipament i Explotació del Laboratori de Llum Sincrotró) i cofinançat per la Generalitat i l'Estat espanyol al 50%. El cost inicial del sincrotró ALBA ha estat de 201 milions d'euros.

I com funciona?

Un sincrotró és un accelerador de partícules. Un canó d'electrons produeix un feix inicial que s'accelera en el sincrotró fins a velocitats properes a la velocitat de la llum (299.792.458 m/s). Un cop accelerats, els electrons s'injecten en un anell d'emmagatzematge on circulen durant hores amb una energia que es manté constant mitjançant cavitats de radiofreqüència.

Quan els electrons que circulen per l'anell descriuen una corba, emeten llum de gran intensitat, a longituds d'ona molt petites (raigs X). Aquesta llum és molt polaritzada i s'emet en forma de pulsacions. La llum visible no ens permet observar atom ni partícules ni cap estructura menor als 300 nanometres (nm) (1 mm = 1.000.000 nm), la llum de sincrotró il•luminarà aquestes parts minúscules de matèria que l’ull humà no percep.

La radiació emesa, o llum de sincrotró, es redirecciona cap a les estacions de treball (línies de llum) on els usuaris la podran fer servir per a les seves investigacions.

La llum de sincrotró es pot fer servir en molts camps de recerca; física, química, medicina, biologia, nanociència... Els científics estudiaran en directe reaccions químiques que duren fraccions de segon, analitzaran nous materials (plàstics més lleugers i resistents, per exemple), determinaran estructures de proteïnes, hormones, virus..., es podran dissenyar nous fàrmacs i fabricar objectes molt petits; aquestes són algunes de les aplicacions industrials.

La vida mitja d’un sincrotró és de 30 anys, la màxima qualitat de llum del sincrotró ALBA es donarà entre els 2 i 4 anys de funcionament rutinari. En aquest període de vida de ALBA s’espera que augmenti el nivell mitjà de ciència espanyola, ja que els científics d’aquí no s’hauran de desplaçar a altres països per a dur a terme les seves investigacions en aquests camps i tindrem més científics treballant al país.

S’ha de destacar també el seu disseny integrant la instal•lació al paisatge. A diferència d’altres sincrotrons té espais amb llum natural. La adequació de l’edifici als requisits del sincrotró ha estat un gran repte d’enginyeria i arquitectura.

Avui quasi tots els diaris i un munt de bolgs científics enunciaven la inauguració d’aquest sincrotró. Us deixo amb un video de Cerdanyola al dia:



Esperem que aquest accelerador impulsi la cinècia en el nostre país.